Director:
Sam MendesAMERICAN BEAUTY (1999)
Director:
Sam Mendes
Música: Thomas Newman
Amargo retrato de la decadencia en la familia norteamericana con un matrimonio en crisis con una hija adolescente que ya no aguanta más a un padre que sólo intenta poder acostarse con su compañera de instituto y una madre histérica que desprecia abiertamente a su marido..
Per Xavier Casadevall (*)
1.- Introducció
American
Beauty és una pel·lícula de i sobre la bellesa. Si bé és cert que conté
una crítica molt forta cap a la societat americana i els seus tradicionals clixés,
aquesta es desenvolupa a través d'un discurs sobre la bellesa i la perfecció.
Inicialment l'argument és senzill. Ens parla sobre certs canvis que es produeixen
en la vida d'una típica família nord-americana. A través dels personatges que
els envolten i el seu context social veiem com aquesta família es desestructura,
mentre el seu voltant muta. L'arribada d'uns nous veïns al barri, el descobriment
de nous personatges, junt amb la passió que els acompanya, i una sèrie de canvis
socials provoquen, la des de bon inici coneguda, mort del protagonista, Lester
Burham. Però entre línies sorgeix una nova, i molt més interessant des del meu
punt de vista, trama argumental. Tots aquests canvis es donen perquè afloren
instints amagats dels personatges, emocions que semblaven perdudes. La passió,
el dubte, la ira, l'amor, l'alegria... tots aquests són els personatges de la
nova trama, que busquen amb anhel trobar la bellesa; cadascun dels personatges
del film segons el seu propi ideal de bellesa. Tots busquen el seu imaginari
de perfecció, ja sigui la perfecció de les roses de la Carolyn Burham, la perfecció
a nivell de reconeixement social que busca el personatge d'Angela o la perfecció
en rectitud i comportament militar del Coronel Frank Fitts. La parella d'adolescents,
Ricky i Jane busquen la bellesa en les seves pròpies imperfeccions, mútuament,
com a freaks. Ricky va encara més enllà i intenta de capturar la bellesa,
cercant-la constantment amb l'objectiu de la càmera de vídeo, gravant-la per
mantenir-la immortal. I finalment la troba, en ella, Jane, i en la mort de Lester,
el nostre protagonista qui finalment mor amb la bellesa als llavis. L'ha trobat
també, en el seu interior, en la pau i la sanció d'alegria i plenitud que finalment
aconsegueix.
LESTER: I'm great... Man oh man oh man
La troba en l'últim que veu: una fotografia de la seva família. La seva, tan imperfecte com bella família. I la seva tan imperfecte com bella vida. I un cop mort ho recorda...
LESTER: There's so much beauty in the world!
...recorda quanta bellesa hi havia en cada instant de la seva estúpida vida.
2.- Anàlisi de la Banda Sonora del film. Piràmide de Poder
A) Tema principal, TP: "Any other name"
American
Beauty ens
parla de la bellesa i de la seva cerca. Com els personatges busquen la perfecció,
o potser la imperfecció en d'altres casos, però sempre segons el seu ideal de
bellesa preestablert. Així doncs el tema
principal de la pel·lícula ha d'evocar aquesta característica, és condició
necessària que el TP del film sigui una cançó de i sobre la bellesa, tal com
el mateix film és. Una cançó que ens indiqui: Mireu! Aquí hi ha bellesa!
Aquí es pot trobar!. I a continuació digui: Mireu! Aquí també!. Any
other name compleix tal característiques i crec que és el Tema Principal
d'American
Beauty.
Apareix un total de tres vegades en el film. La primera aparició és en els 59',
quan els dos adolescents estan veient la gravació d'una bossa de plàstic ballant
amb el vent, i després es fan el seu primer petó. La segona a 1º06 minuts, mentre
la Jane es despulla a la finestra per a en Ricky, qui la grava, i la tercera
a 1º 48' quan Ricky descobreix a Lester mort, i veu el seu rostre somrient,
i fins al final, acompanyant el discurs en veu en off de Lester sobre la bellesa.
Per què crec que és aquesta el TP? Bé, analitzem primer els moments en què surt:
En els tres moments en què apareix se'ns estan mostrant ideals de bellesa. Moments de perfecció, instants de plaer absolut per part dels protagonistes. Mentre la parella mira la gravació de la bossa, en Ricky diu There's so much beauty in the world..., frase que Lester repetirà també en la aparició final del TP, en el discurs final. Primer, la bellesa de l'enamorament, el moment màgic del primer petó i la pròpia bellesa del ball de la bossa de plàstic amb el vent. Després, la bellesa del cos de Jane i la bellesa impol·luta de l'oferiment del seu cos a Ricky. Jane li entrega el seu cos perquè el gravi, perquè en capti la bellesa. I finalment, la bellesa en Lester. La bellesa en la seva mort, amb un somriure dibuixat a la boca, tal com el descobreix Ricky, i tal com aquest li retorna el somriure. La bellesa en la plenitud d'haver trobat allò que tant havia cercat amb anhel, tant per part de Lester com de Ricky. Any other name, el tema principal del film, es tracta d'una música incidental, només escoltada per l'espectador i de naturalesa abstracta i infinita. En principi es empàtica perquè acompanya sempre les imatges de bellesa. Però en l'últim cas podria ésser discutible; ja que tot i que es tracta d'una imatge de bellesa (Ricky amb anterioritat parla sobre la mort i quant bella la troba), no deixa de ésser la mort del protagonista, tot i que anunciada des del començament. Contradiu en certa manera aquesta imatge de desolació del seu cos mort amb una bella música. Però alhora veiem una mort feliç, amb un rostre somrient, per tant aquí la considero també empàtica.
Pel
que fa als nivells de la música, a nivell
sonor podem parlar de correcció del volum musical amb el film. La música
deixa parlar als personatges i els personatges deixen parlar a la música quan
cal. La música parla de bellesa i és realment dolça i bella. En el nivell
argumental, el TP respecte l'argument, de fet el reforça i li dona forma.
Encara és més, el T.P. s'insereix junt amb un nou fil argumental, un nova trama,
la bellesa. Pel que fa al nivell espacial,
es situa clarament al nivell de les emocions. Tot i que acompanya l'acció i
que fa referència constant al personatge amagat de la bellesa, per mi on té
més importància és a nivell emotiu, ja que intenta commoure'ns amb la bellesa,
tal com els succeeix als personatges del film. A l'últim nivell, el dràmatic,
el TP ens parla de les emocions que senten els personatges en el moment, dels
seus desitjos acomplerts. És en aquests moments en què, per un instant, els
personatges es senten realitzats, o si més no senten que poden haver trobat
allò que tant anhelen. Són instants de plaer, de plenitud, de joia, alhora que
de tristesa per a ser tan humans, i no poder disfrutar eternament d'aquestes
sensacions.
B) Temes centrals, TCs
Aquesta ha estat, amb diferència, la part més complicada de l'anàlisi. En el primer visionat del film em vaig sorprendre per la quantitat de músiques que l'acompanyaven, i en el segon perquè la majoria d'elles tenien significació important per el film. Gairebé totes estableixen comunicació intel·lectual amb l'espectador, gairebé totes tenen cara i ulls. Llavors, el número de TCs podia ser tan elevat?...No, calia agrupar-los per significats, i alhora per nivells argumentals, ja sigui dins de l'univers oníric, dins la realitat, o el trànsit d'un a l'altre. Veiem primer un mapa de com queden agrupats els temes centrals, per esclarir el posterior anàlisi:
1 La cerca de la perfecció i l'ideal de bellesa (TC1) (Grup de cançons)
1.1.1 Músiques incidentals. Portar l'univers oníric dels personatges fins a la realitat.
- Lester
- Carolyn
1.1.2 Músiques diegètiques. Donar energia als personatges per assolir els objectius (*)
- Lester
- Carolyn
- Dins la realitat
- Dins l'univers oníric
2 El contratema: "Structure & Discipline" (TC2)
3 La música de la parella adolescent: Jane i Ricky (TC3)
4 La música del Coronel Fitts (TC4)
(*) Mirar també l'apartat Temes Secundaris on trobarem un apunt explicatiu sobre aquestes cançons
TC1 - Fou en el tercer visionat quan el nou significat del film aparegué amb força, clarament, la bellesa i per tant la seva cerca. Per tant el 1r Tema Central és un conjunt de temes sobre la cerca de la perfecció i de l'ideal de bellesa, que ens mostra el TP. Aquesta cerca, aquesta búsqueda es representa de dues maneres amb el film. Per un costat l'esforç per assolir el canvi, la perfecció, i per l'altre el desig per assolir la bellesa.
1.1
- El primer grup són les cançons que representen l'intent dels personatges de
cercar la perfecció, el canvi en les seves ensopides vides. Aquest canvi és
el que pot provocar que assoleixin el seu objectiu. Per un costat aquelles melodies
que ens indiquen que el personatge ho està intentant, músiques incidentals,
que el personatge no sent, però nosaltres sí (1.1.1). Aquestes músiques inicien
el trànsit del món oníric dels personatges a la realitat, concedir-los els seus
desitjos. En trobem dues, una és de Lester i la sentim quan va a corre el primer
cop, i quan fa xantatge a la seva empresa. La segona és de Carolyn, mentre neteja
la casa per vendre-la i repeteix quatre vegades el seu desitg I'll sell this
house today. Per l'altre banda, un grup de músiques diegètiques
que donen energia al personatges per aconseguir el seu objectiu (1.1.2), directament
transporten els desitjos a la realitat. Aquí tenim el trio de cançons de rock
de Lester, trio in crescendo, a mida que creix la determinació del pare
cap al seu objectiu, així com l'energia que hi dedica; i les cançons de Carolyn:
la que escolta dins el cotxe, després de les pràctiques de tir, quan està eufòrica
i segura d'ella mateixa, i les cançons de jazz que mostren quin és el camí a
seguir per aconseguir la seva anhelada perfecció: la sofisticació, la elegància,
la classe...
1.2 - El segon grup mostra el desig dels personatges per assolir el seu ideal. Per tant es situa en l'espai emocional. Aquest desig es troba en dos nivells argumentals: El primer és dins la realitat. Aquest tema apareix en dues ocasions. La primera situació és mentre Ricky grava la discussió entre Lester i Jane. Veiem un doble desig, el primer el de Ricky cap a Jane i cap a la cerca de la bellesa, el segon el de Lester, que encara no ho sap, però ja comença a veure que la bellesa l'ha de buscar en el seu interior, en la seva vida, en la seva família (s'acaba l'escena amb la fotografia de la família, fotografia on finalment ell descobrirà l'anhelada bellesa). La segona situació es mentre Lester i Angela es fan un petó i ell la despulla. Aquí Lester està evocant el seu desig de cercar la bellesa en Angela, equivocadament tal com descobrirà a continuació. Tot i està en el nivell argumental de la realitat la música no és diegètica, sinó incidental. En el segon nivell argumental, l'oníric trobem el trio de cançons que acompanyen els somnis de Lester amb Angela. La passió que desperta en ell provoca el seu desig de buscar la plenitud. Ell inicialment es veu desbordat per aquesta passió, i és aquest desig el que provoca la seva cerca. Aquesta és inicialment equivocada i es centra en Angela, ja que en el seu univers oníric és en ella on troba el desig de bellesa, tot i que en la realitat, finalment, la trobarà en el seu interior.
Finalment,
una última cançó ens indica que aquesta bellesa ha estat trobada (1.3). Apareix
mentre Angela i Lester parlen, al final. Ella li explica que Jane es pensa que
està enamorada, i és aquí on Lester obre els ulls com taronges i veu que ho
ha trobat, que ha arribat al final de la seva cerca de la bellesa. Es troba
en l'amor, en l'amor de la seva filla cap a Ricky, en l'amor d'ell cap a la
seva filla i d'ell cap a la seva familia. Se n'adona de sobte, i somriu: I'm
great...Man oh man oh man. Transporta tots els desitjos del nivell
argumental oníric al nivell argumental de la realitat, han estat acomplerts.
Sí bé és veritat que espacialment té cabuda en el nivell de les accions, perquè
acompanya l'escena del descobriment, és sobretot a nivell emotiu on agafa rellevància.
Acompanya els sentiments del personatge, els fa sortir a flor de pell i ajuda
a l'escena a obtenir el sentit dramàtic adequat. A nivell
sonor la cançó és gairebé clavada al tema
principal del film, Any other name, i això realment té molt de sentit,
ja que el tema principal evoca a la bellesa, i aquest tema ens mostra com s'aconsegueix
l'objectiu, com la cerca de la bellesa ha donat els seus fruits, i sobretot
com el personatge de Lester se n'adona.
TC2 - El segon Tema Central és justament el contratema de Any other Name el TC. S'anomena Structure & Discipline. Apareix dues vegades. La primera mentre la parella d'adolescents, Ricky i Jane, parlen de la realitat que els envolta mentre es graven, dels problemes que tenen. I la segona comença amb la pallissa del Coronel Fitts al seu fill. Per què considero que aquest és el contratema?. Doncs bé perquè s'anteposa totalment al TP. Ens evoca a la realitat, a la crua realitat, amb els seus problemes, les seves complicacions, la seva falta de bellesa o potser més ben dit de perfecció. Ens posa amb els dos peus a terra, ens diu que està molt bé buscar la bellesa, però que la realitat és més que tot això. Ens arrenca del nostre univers oníric, dels nostres desitjos i ens transporta al nostre dia a dia, a l'aquí i ara, a la nostra lluita constant per a la supervivència. Canvia el seu nivell espacial: marxem del nivell emocional, per caure al nivell de les accions. És una música molt més freda i tallant, no és agradable tal com el TP, que és preciós. A nivell dramàtic ens aporta realisme, ens indica que el personatge té problemes, i que li cal solucionar-los. Es tracta d'una música incidental, integrada i empàtica, ja que acompanya les imatges, de fet gràcies a ella tornem a la realitat.
TC3
- El
Tercer Tema Central pertany a la
parella d'adolescents, formada per Jane i Ricky. Té un total de tres aparicions:
Quan la grava per la finestra per primera cop (Jane i Angela estan a l'habitació
de la primera, i Ricky grava a Jane deixant de banda a Angela), quan tornen
a casa caminant després de classe i en el moment en què Ricky demana a Jane
que s'escapi amb ell a NY. A nivell sonor
trobem una música molt dolça, semblant al TP, ja que evoca directament a una
imatge de bellesa, la imatge de la parella, l'amor adolescent, segurament el
primer amor, el més pur i innocent. A nivell argumental transporta els desitjos
dels adolescents a la realitat. I de nou, nivell dramàtic i espacial estan units,
buscant les emocions per damunt de tot, mostrant que entre els personatges hi
ha un interès comú, un amor en erupció o l'amor en sí mateix.
TC4 - El quart Tema Central pertany íntegrament al coronel Fitts. És un tema dur, com ell, obscur i que invita al dubte, ja que el propi personatge està dubtant. És incidental i és justificable sempre, ja que surt amb el personatge, i dona vida a les seves emocions. En la seva primera aparició, quan estan Lester li fa a Ricky el gest de Et truco després és anempàtica, ja que no acompanya les imatges de l'escena, sinó els sentiments interiors del coronel i per tant és també, sobretot en aquest cas, integrada, ja que sense la música no entendríem que el coronel desconfia del seu veí i del seu fill. En la segona aparició, quan sembla que el seu fill i el seu veí estiguin mantenint relacions sexuals, augmenta el dubte del moment: sabem que realment no està passant, però ens creiem que el coronel ho vegi així. Per tant parlem de música amb un fort contingut argumental, ja que desenvolupen la trama de l'ira del coronel cap a Lester. En l'espai es mou dins el camp de les emocions, sembrant el dubte, i pel que fa a sonoritat s'acosta al contratema del film, Structure & Discipline, tot i que d'una forma subtil, tan sols en el fons, en la foscor del seu fons.
C) Temes secundaris
1.-
Acompanya al coronel Fitts mentre aquest bufeteja per primera vegada el seu
fill. No vol tenir cap significació dramàtica, argumental o de cap mena, simplement
acompanya l'acció, i no apareix més. És incidental.
2.- La música de la festa del principi, diegètica,
on van el matrimoni Burham. L'escena té una significació: mostrar els ambients
selectes en què Angela li agradaria moure's, i en canvi Lester odia. La música
simplement va d'acord amb l'escena, és empàtica
però no integrada,no té cap significació
espacial, més enllà que la d'ésser la música de la festa. 3.- Una altre cançó
diegètica. El ball de les Cheer Leaders en el temps mor. És simplement la música
del ball, res més, i dona pas a la música onírica del desig de Lester cap a
Angela. 4.- Quan li fan l'entrevista de treball a Lester, sentim de fons la
música de l'hamburgueseria. Es tracta simplement d'això, música de fons d'una
hamburgueseria. 5.- Apunt sobre les músiques diegètiques del TC1 (punt 1.1.2).
Aquestes cançons podrien incloure's en l'apartat de temes secundaris. Acompanyen
la imatge, no la contradiuen ni, en principi, no semblen atorgar-li cap nova
informació o vàlua. Però, en canvi tenen en sí mateixes una significació molt
important, més enllà de la cançó en sí, que fa que les hagi considerat part
del TC1. I és que mostren l'energia, la força i la voluntat de Lester i Angela
en la seva particular cerca de la bellesa i la perfecció. És com si fossin les
pròpies cançons les que donen energies als personatges per continuar.
D) Tema inicial
El tema inicial Dead Already no és tan sols una presentació del film, sinó tota una declaració d'intencions. Des de bon principi ens situa dins l'univers oníric, dels desitjos, de la bellesa, degut a la seva musicalitat. Se'ns diu que ell és mort, per tant estem dins el camp del somnis, si no, com podria parlar ell? Inicia la trama, i al final també la tancarà. Per tant és el fil inicial damunt del qual la resta s'aniran entrellaçant. Un cop fas el primer visionat del film, estàs convençut que aquesta cançó és el tema principal del film, que apareix mil vegades, però no és cert. Totes les cançons tenen una sonoritat semblant, que sembla sortir d'aquest primer tema inicial, però la seva importància no va més enllà. Tan sols és l'embrió a partir del qual es desenvolupa el film.
E) Temes finals
Els
tres temes dels crèdits, cadascun amb la seva funció. 1 - Because. Corol·lari
del film. Tanca el cicle dramàtic. És la última informació emocional del film,
directe per l'espectador. Està destinada a que aquest entengui que la vida és
tal qual, plena de bellesa i de moments complicats. Que la vida és així, i no
cal buscar-li més complicacions, simplement disfrutar de cada instant que estem
vivint. The world is round..., The wind is hard..., The sky is blue... à
Love is all, love is here. 2 - Dead Already. De nou el tema
inicial, utilitzat aquí per tanca finalment el cicle argumental. Ja està
tot dit i s'ha acabat el film, però... 3 - ...Any other Time ens recorda
que el que importa és la belles, buscar-la, trobar-la i conservar-la en el nostre
interior. Ens recorda quin és el sentit propi del film.
F) Conclusions
Abans d'iniciar amb les conclusions pròpiament dites voldria fer un parell d'apunts sobre l'anàlisi. Crec que la banda sonora d'American Beauty i el propi film són d'una complexitat elevada, pel que fa a la significació profunda. Crec que la lectura que he fet jo de la música es deu també a la lectura que anteriorment havia fet de la pel·lícula, i crec també que d'una lectura diferent del film en pot sortir una lectura diferent de la banda sonora. Per mi, la importància bàsica del film, així com el seu objectiu, recau sobre la búsqueda dels personatges de la bellesa i la perfecció. Per això, alhora d'analitzar la banda sonora tot ha girat envoltant aquesta característica. D'altra banda, crec que la banda sonora és molt coherent, amb el film, tal com explicaré a continuació, però sobretot amb ella mateixa. El compositor ha desenvolupat una sèrie de melodies a partir d'uns sons molt concrets, com són els del banjo, pandereta i xilòfon i demés percussions, que donen a totes les cançons unes característiques semblants, i fins i tot augmenten la complexitat de l'anàlisi, induint a la confusió de les diferents músiques. Tal com s'haurà observat en l'analisi, no he entrat a analitzar exhaustivament les semblances melòdiques entre algunes cançons, en canvi he fet referència sobretot a les similituds entre significats de les cançons. Això es deu a que crec que totes les melodies creades pel compositor tenen un origen musical molt característic, com he comentat anteriorment, i que per tant cal remetre'ns a la seva significació per esbrinar-ne les agrupacions.
Què aporta la banda sonora al film?. Sobretot sentit. Opino que sense aquesta banda sonora el film no passaria de ésser una típica crítica a la típica societat americana. Però la banda sonora aporta un nou fil argumental, un nou sentit: la cerca de la bellesa, i la bellesa com a fi últim de la pel·lícula. Sobre cadascun dels personatges recau el pes de la banda sonora i dona una nova significació als seus actes: el desig, la ira, el dubte, el temor... Aquests nous personatges gairebé els introdueix la banda sonora i és a través d'ella que prenen força en la realitat. La banda sonora ens ajuda a diferenciar entre dos grans universos: l'oníric i el real. Però sobretot construeix el pont entre el dos. A través de la música veiem com els desitjos o temors ocults afloren, i prenen cos en la realitat, conduint així el fil argumental cap a la mort inevitable del personatge de Lester Burham. Això és sobretot pel que fa a la música incidental, però encara un últim apunt sobre la música diegètica. En moltes ocasions, com ja he explicat en l'anàlisi, els personatges absorbeixen l'energia i les pulsacions de les cançons que escolten. Les utilitzen com si fos un cavall, un vehicle que els condueix a través de la seva personal i única búsqueda de la perfecció, de l'objectiu final, de la bellesa. L'objecte que ajuda a vehicular tots els seus desitjos al món real.
© Xavier Casadevall, 2008
Temas del disco
1.
Dead Already (03:18) 2. Arose (01:05) 3. Power Of Denial (01:44) 4. Lunch W/
The King (02:25) 5. Mental Boy (01:43) 6. Mr. Smarty-Man (01:11) 7. Root Beer
(01:05) 8. American Beauty (03:05) 9. Bloodless Freak (01:36) 10. Choking The
Bishop (01:51) 11. Weirdest Home Videos (02:02) 12. Structure & Discipline (03:05)
13. Spartanette (00:59) 14. Angela Undress (01:43) 15. Marine (01:34) 16. Walk
Home (01:19) 17. Blood Red (00:38) 18. Any Other Name (04:06) 19. Still Dead
(02:46)
(*) Xavier Casadevall fue alumno de Conrado Xalabarder en la Universidad Pompeu Fabra y por el presente trabajo obtuvo Notable. Ha sido publicado en Mundobso con su consentimiento